El dret de successions és una branca fonamental del dret civil que regula la transmissió de béns i drets d’una persona a una altra després de la seva mort. És important destacar que la successió no només es produeix pel decés d’una persona, sinó també per altres mitjans, com el matrimoni o el testament.
El dret de successions a Espanya es troba regulat en el Codi Civil, que estableix les normes aplicables a les successions legítimes i testamentàries, i que es regeix per la voluntat del causant o per la llei en cas de falta de disposició testamentària.
En aquest article, analitzarem en profunditat en què consisteix el dret de successions i quin és el seu àmbit d’aplicació.
Successions legítimes i testamentàries
Les successions legítimes són aquelles que es produeixen quan el causant no ha deixat testament o aquest no és vàlid. En aquest cas, s’aplica la llei per determinar qui són els hereus del causant i en quina proporció corresponen els béns que ha deixat.
Per altra banda, les successions testamentàries són aquelles que es produeixen quan el causant ha deixat un testament, és a dir, una declaració de voluntat per la qual disposa de tot o part dels seus béns i drets per després de la seva mort. En aquest cas, és la voluntat del causant la que determina els hereus i la forma de distribució dels béns.
Herència i béns de la successió
La successió esdevé en la persona dels hereus, que són aquelles persones que tenen dret a rebre una part o la totalitat dels béns del causant. Així mateix, els béns que integren la successió són tots aquells drets i obligacions que tenia el causant en el moment de la seva mort, així com els béns i drets que adquireixi per causa de la successió.
Entre els béns que poden formar part de la successió es troben, per exemple, els béns immobles, els diners en efectiu, els vehicles, les accions o les obres d’art.
H2: Successions legítimes: els hereus i la legítima
En les successions legítimes, la llei estableix qui són els hereus del causant i en quina proporció corresponen els béns que ha deixat. Els hereus poden ser els descendents del causant (fills, néts, besnéts…), els seus ascendents (pares, avis, besavis…) o el cònjuge si el causant no té descendents ni ascendents.
En aquest tipus de successions, cal tenir en compte la legítima, que és la part de la successió que la llei reserva als fills o descendents del causant. La legítima és una part indisponible dels béns que ha deixat el causant i que ha de ser destinada a garantir el sosteniment dels fills o descendents.
Successions testamentàries: el testament i la voluntat del causant
El testament és un document legal que recull les disposicions que una persona fa sobre el repartiment dels seus béns un cop morta. A través del testament, el testador pot decidir qui seran els seus hereus i la manera en què es repartiran els seus béns. En cas que el causant hagi realitzat un testament, aquest serà la principal font del dret a l’hora de determinar qui seran els hereus i quines parts corresponen a cadascun d’ells.
No obstant, el testament ha de complir una sèrie de requisits formals establerts per la llei perquè sigui vàlid. En primer lloc, ha de ser escrit i signat pel testador o per una altra persona a petició d’aquesta i en el seu nom. A més, ha de ser signat per dos testimonis que hagin estat presents durant la signatura del testament i que certifiquin que el testador ha actuat amb plena capacitat mental i ha signat el document de manera voluntària.
En el testament, el testador pot deixar la seva herència a les persones que desitgi, incloent-hi els seus descendents, cònjuge, familiars o amics. A més, també pot incloure disposicions específiques, com ara la donació d’una propietat a una institució benèfica o la creació d’un fons per a l’educació dels seus néts.
És important destacar que, en la successió testamentària, la voluntat del causant és el factor clau a l’hora de determinar qui seran els hereus i quines parts els corresponen. Per aquest motiu, el testament és una eina fonamental per garantir que els béns del causant es distribueixin segons la seva voluntat.
En cas que el causant no hagi realitzat un testament o aquest no sigui vàlid, la successió es regirà per la llei, que estableix les normes per determinar qui seran els hereus i quines parts els corresponen. Així doncs, la successió intestada es produeix quan el causant mor sense haver realitzat un testament vàlid.
En aquest cas, la llei estableix una successió legítima que determina qui són els hereus del causant en funció del seu grau de parentiu. Així, els fills tenen dret a una part de l’herència, mentre que el cònjuge té dret a una altra part. En cas que el causant no tingui fills, la part corresponent als fills passarà als seus ascendents més propers.
En conclusió, el dret de successions és una branca del dret civil que regula la transmissió dels béns i drets del causant als seus hereus. Aquesta transmissió pot produir-se a través de la successió testamentària, en què la voluntat del causant és fonamental, o bé a través de la successió intestada, que es produeix quan el causant no ha realitzat un testament vàlid. És important conèixer les normes que regulen aquesta branca del dret.
Si estàs considerant el dret de successions i necessites ajuda per a la planificació de la teva successió o per a la resolució d’un cas de successió, el nostre despatx d’advocats està aquí per ajudar-te. Amb anys d’experiència en dret de successions, estem especialitzats i estem preparats per a oferir-te l’assessorament i l’assistència que necessites per a assegurar que la teva successió sigui manejada de manera efectiva i sense problemes.
Contacta’ns avui mateix per a programar una consulta i començar a discutir els teus objectius de planificació de successions i les opcions disponibles per a tu. Estem aquí per ajudar-te a navegar pel complicat món del dret de successions i assegurar-nos que els teus béns i propietats passin a les persones que tu triïs en el moment adequat.
